Opinió

Editorial: Iniciem una nova dimensió del procés

Tots sabiem que la independència no ens vindria regalada de cop per més manifestacions amb somriures que fem. Hi ha dos presoners polítics que porten 4 nits tancats a presó per les seves idees. Tenim la economia completament intervinguda per l'Estat. La Guàrdia Civil entra quan vol a les nostres Conselleries, a comissaries dels Mossos d'Esquadra, amenaça als nostres mitjans de comunicació, pega a la nostra gent. I tenim l'aplicació de l'article 155 en marxa. 

Avui el procés entra en una nova dimensio. La convocatòria que han fet des de 'Crida a la Demòcracia' de retirar tots diners dels bancs durant aquest matí té tot el sentit del món i és més important que mai. Hem de passar de les manifestacions a les accions directes. Ens hem de fer respectar. Tots sabem que Europa només intervindrà quan li resulti més barat solucionar el problema que deixar-lo podrir. Així que avui els transmetrem un avís! Som-hi!

Editorial: El 155 serà l'empenta que falta

Avui tot està a les mans del Govern Rajoy i tots els escenaris estan oberts. Les xarxes i els mitjans bullen amb especulacions d'uns i altres i amb gent que s'acusa mútuament d'intoxicar i res més lluny de la realitat arribem al dia d'avui amb tots els escenaris oberts, l'escenari de la DI, el d'eleccions constituents, el d'eleccions autonòmiques i tot el que ens poguem imaginar.

Continuar llegint

President, ja n'hi ha prou. Declara la independència!

No puc deixar de pensar amb en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, tampoc en la seva família, amb els seus fills. Els dos han estat detinguts per ordre de l'Audiència Nacional. Són els primers presos polítics. Ells, que representen la gent, ells que representen el pacifisme, ells que representen la valentia, la mobilització constanti la dignitat d'un poble. 

Segurament des d'alguns despatxos no es pot entendre la indignació que sento. Justament ells, en Jordi Sanchez i en Jordi Cuixart, que són els qui sempre han fet sentir acompanyat al Govern amb l'escalf de la gent, els qui els han fet sentir protegits, els qui van organitzar una acampada permanent quan hi va haver detencions d'alts càrrecs del Govern, els qui haurien bloquejat durant dies els voltants de la Plaça Sant Jaume per protegir al President, els qui tenien a punt una mobilització permanent al carrer per protegir el mandat sorgit l'1 d'octubre. Ells que són els qui més disposats estaven, en nom de tots els ciutadans, a exercir la independència al carrer.

I no puc evitar de pensar que justament, ells, són els qui estan a presó, privats de veure els seus fills, les seves famílies, aïllats... ni puc evitar pensar en la seva última carta demanant que s'aixequés la suspensió de la Declaració d'Independència. Tan de bo des de la política se'ls hagués ofert un nou marc legal que els protegís, el nou marc legal que es van comprometre a implementar si els ciutadans responiem el dia 1... i vam respondre... i tant que vam respondre. Però encara som Espanya, encara han hagut d'anar a l'Audiència Nacional, encara estan sotmesos a les seves lleis. Els més valents, detinguts. 

President, ja n'hi ha prou. Declara la independència! 

Siguem sobirans com a individus, com a majoria, com a poble

L'estat espanyol anuncia l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució. El motiu, reiterat tres cops a la carta del President del Gobierno Espanyol es "Restaurar la legalidad y el orden constitucional alterado".
No tingueu por. Si hem arribat fins aquí, precisament és per instaurar una nova legalitat i saltar-nos l'ordre constitucional que considerem caduc i que no satisfà els nostres desitjos i anhels.
Siguem conseqüents amb el que hem fet, essent delinqüents a ulls de la llei espanyola. Siguem conseqüents amb el que fem, i amb el que farem, essent ciutadans lliures en una nova legalitat, on tothom hi té cabuda. Perquè la nostra actitud ferma i pacífica, i el nostre convenciment per a canviar el que no funciona sabiem que toparia amb la seva legalitat i la seva legitimitat, que són tan vàlides com les que nosaltres proposem.
És una batalla de sobiranies. I com a tal l'afrontarem, sent sobirans de nosaltres mateixos com a individus, sent sobirans com a majoria parlamentària, i sent sobirans com a poble. Perquè abans de la llei sempre fou el poble. I aquí seguim, i aquí estem. Ens veiem als carrers

No tenim por. A totes per defensar el mandat de l'1O; la independència!

Els catalans ahir vam tornar a demostrar que ja no tenim por i que estem disposats a tot per defensar el mandat del referèndum del dia 1 d'octubre; la independència. I això implica no deixar sola a cap víctima de l'Estat. I de moment de víctimes en tenim a dues molt clares. Els presidents d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez. No els vam deixar sols ahir, com no ho farem avui, ni demà ni mai més fins que quedin en llibertat. I això passarà quan siguem independents.

Continuar llegint

Mèxic i l'imaginari de la mort: "Y me morí"

La Seca - Espai Brossa, un dels teatres de la ciutat amb més projecció els darrers temps i amb una oferta més arriscada opta enguany, dins de la seva programació, per una obra d'una frescor i vitalitat sorprenent: "Y me morí", de Dúo Facil i Líquido Teatro. I un cabaret vital, que parla de la mort, òbviament ha de tenir un punt d'atractiu que la fa imprescindible per aquests dies de catarsi general. Mèxic, per suposat, és un referent a l'hora de parlar d'una forma de la mort molt més planera, natural, mòrbida a vegades, frívola sovint, i amb un regust melancòlic que fa de mitjancer entre la tragèdia i allò còmic que té l'absurd. 

Concebut com un treball universitari, aquest "Y me morí" ens presenta tres històries de l'imaginari propi del realisme màgic en que la mort de tres personatges de moral dispersa, baixa estofa i malures habituades, és narrada en primera persona pels tres protagonistes. Ells mateixos, en Francesc Marginet, l'Abel Reyes i en Marc Tarrida, es vesteixen amb robes folclòriques de simpàtiques "tapatías" que, a ritme de ranxeres i corridos s'encarreguen de posar-hi el toc humorístic. Passem, al llarg de l'hora llarga de la peça, de l'humor absurd, l'albur mexicà, el mim, el ball i la cançó popular a les sòrdides històries d'aquests personatges concebuts ja per a morir, d'un rupestre que fa fredat, d'una ruralitat arcaica, terrena, fangosa, amb trajectòries marcades per la tragedia: un malalt a la recerca del darrer destí a espatlles de son vell pare, un assassí confés que pateix els minuts abans de ser afusellat, un home a qui l'esposa i el germà traeixen mentre es consumeix per les llagues... Un tràgic destí compartit que es contraposa a la festa permanent amb que ens plantegen la crònica aquestes dones bigotudes i balladores, atrapades entre el cel i la terra, entre la mort i la vida, i que com tot bon mexicà, acaben rient del seu propi infortuni. Què els queda, sino?

Amb un joc escènic prou elaborat, sorgit de l'autogestió creativa del grup, amb elements visuals que reblen en l'imaginari col·lectiu del Mèxic dels anys 50 llunyà, pagesívol, iconogràfic, i amb un punt d'exotisme que no per més conegut menys agradós, "Y me morí" és una obra adequada pels dies d'incerta vida que ens toca patir.

 

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.