Thyssen posa Sant Feliu de Guíxols al mapa

La bona notícia de la jornada l'oferí l'Alcalde de Sant Feliu de Guíxols en un discurs preparat, i llarg, amb el qual donà la benvinguda a la baronessa, i que fou la cessió per part de Carmen Cervera de la seva col·lecció de pintura catalana a la ciutat pels propers 20 anys, cosa que es traduí en un sonor aplaudiment a la baronessa. N'hi hagueren més, perquè tan l'alcalde com el flamant nou conseller de cultura Lluís Puig, que tingué paraules pels seus antecessors, com la directora de l'espai, interpel·laren sovint la generositat i compromís de Thyssen. Uns minuts abans, flanquejada per dos homenots, una assistent i alguna familiar embolcallada en fastuosos complements, a més de les dues filles bessones, estiuenques i amb llacet, havien arribat a una plaça del monestir plena de convidats, més de 300, escollits de la vida cultural de la comarca i del municipi. Carmen lluïa sobre la pell blanca torrada al sòl, un lleuger vestit on les dones de Mata Mua de Gauguin, de vívids colors, ressaltaven sobre la multitud uniforme.

La col·lecció de pintura dels Thyssen és probablement la millor col·lecció privada de pintura del món. Res a dir. A l'acte hi havia present també els directors dels Thyssen de Madrid, Màlaga i Andorra, on viu des de 1992 la baronessa, i d'on prové la major part d'aquest fons. Sens dubte una col·lecció que posa Sant Feliu al mapa, i que conformen un grup de pintura que va des del darrer terç del segle XIX fins als anys 70 del segle XX, i on d'una forma molt acurada fem un recorregut del camp a la ciutat, dels paisatges decadents de l'impressionisme als retrats noucentistes fins arribar a algunes de les vanguàrdies del territori. L'objectiu és posar a Gauguin, Sisley, Pissarro o Van Gogh, dels quals trobem una peça, al costat dels nostrats Martí i Alsina, Rusiñol, Meifrèn, Urgell, Sunyer, Llimona, Galofre, i altres noms menys coneguts de pintors catalans com Planells, Girona, Martínez Cubells. No hi falta tampoc pintura espanyola com els Regoyos, algun Madrazo, Cecilio Pla, que donen al conjunt una continuïtat marcada pels gustos de cada època, i que culmina amb un Vasarely hiptonitzador al costat d'un poètic i petit Torres García.

L'afany de col·leccionisme de Carmen Thyssen, amb peces que diuen molt de la seva preferència artística pel color, la llum, el paisatge i el mar, l'ha dut a disposar d'un catàleg impressionant del qual en podrem admirar 50 peces, del conjunt de 400 cedides a Sant Feliu, en la darrera exposició inaugurada ahir "Un món ideal: De Van Gogh a Gauguin i Vasarely". No són les dones de Mata Mua les que veurem en aquest Gauguin. Obviament tampoc uns lliris de Van Gogh. Però sí obres importants dels mestres internacionals que, per primera vegada, donen la mà als nostres mestres catalans i s'hi relacionen de tú a tú. La importància d'aquest joc, doncs, mescla de forma adequada obres d'un parell de milions d'euros cadascuna, al costat de peces d'autors molt poc coneguts, i que hom pot encara trobar a subhastes de Barcelona, per poc més de 3000 euros.

Aquesta és la grandesa de la Thyssen i la de col·leccionistes i mecenes com ella, o com el criticat Carlos Slim, que són capaços de fer-se el seu museu amb peces que, lluny de modes i cànons, simplement els agraden i creuen que cal valorar. Obviament, un Amat no serà mai un Cezanne. Però gent com Carmen Cervera ens recorda que ens cal, com a país, fer una aposta decidida i valorar el que tenim. Que vingui la baronesa Thyssen, les vegades que vulgui, a posar les coses a lloc. El temps li donarà la raó.

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.