Mèxic i l'imaginari de la mort: "Y me morí"

La Seca - Espai Brossa, un dels teatres de la ciutat amb més projecció els darrers temps i amb una oferta més arriscada opta enguany, dins de la seva programació, per una obra d'una frescor i vitalitat sorprenent: "Y me morí", de Dúo Facil i Líquido Teatro. I un cabaret vital, que parla de la mort, òbviament ha de tenir un punt d'atractiu que la fa imprescindible per aquests dies de catarsi general. Mèxic, per suposat, és un referent a l'hora de parlar d'una forma de la mort molt més planera, natural, mòrbida a vegades, frívola sovint, i amb un regust melancòlic que fa de mitjancer entre la tragèdia i allò còmic que té l'absurd. 

Concebut com un treball universitari, aquest "Y me morí" ens presenta tres històries de l'imaginari propi del realisme màgic en que la mort de tres personatges de moral dispersa, baixa estofa i malures habituades, és narrada en primera persona pels tres protagonistes. Ells mateixos, en Francesc Marginet, l'Abel Reyes i en Marc Tarrida, es vesteixen amb robes folclòriques de simpàtiques "tapatías" que, a ritme de ranxeres i corridos s'encarreguen de posar-hi el toc humorístic. Passem, al llarg de l'hora llarga de la peça, de l'humor absurd, l'albur mexicà, el mim, el ball i la cançó popular a les sòrdides històries d'aquests personatges concebuts ja per a morir, d'un rupestre que fa fredat, d'una ruralitat arcaica, terrena, fangosa, amb trajectòries marcades per la tragedia: un malalt a la recerca del darrer destí a espatlles de son vell pare, un assassí confés que pateix els minuts abans de ser afusellat, un home a qui l'esposa i el germà traeixen mentre es consumeix per les llagues... Un tràgic destí compartit que es contraposa a la festa permanent amb que ens plantegen la crònica aquestes dones bigotudes i balladores, atrapades entre el cel i la terra, entre la mort i la vida, i que com tot bon mexicà, acaben rient del seu propi infortuni. Què els queda, sino?

Amb un joc escènic prou elaborat, sorgit de l'autogestió creativa del grup, amb elements visuals que reblen en l'imaginari col·lectiu del Mèxic dels anys 50 llunyà, pagesívol, iconogràfic, i amb un punt d'exotisme que no per més conegut menys agradós, "Y me morí" és una obra adequada pels dies d'incerta vida que ens toca patir.

 

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.