Per la unitat del poble... visca l'Assemblea de Catalunya

Avui, 7 de novembre del 2017, fa 46 anys que es fundà l'Assemblea de Catalunya, a l'església de Sant Agustí. Aquella pionera experiència que ens serví per posar sobre la taula quatre reivindicacions, que avui ens fa molt mal al cor llegir. Ens dol, perquè sembla que som gairebé en el mateix lloc. Recordem-les

1- Amnistia general pels presos i exiliats polítics.

2- L'exercici de les llibertats democràtiques i fonamentals: llibertat de reunió, d'expressió, d'associació - inclosa la sindical -, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l'accés al poble al poder econòmic i polític.

3- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut del 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats de Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.

4- La coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.

Es va fer molta feina per part de persones com Josep Benet, Josep-Lluís Carod-Rovira, Rafael Ribó, Agustí de Semir, Pere Portabella, Lluís Maria Xirinachs, Laia Berenguer o Miquel Sellarès. Moltíssima. Però principalment evidenciar una necessitat d'unitat vers l'adversari polític, que llavors era fort i avui ho continua sent. Avui tornem a tenir presos polítics, tenim de nou exiliats, demanem llibertat en tots els sentits i l'eliminació d'aquestes mordasses que imposa l'estat espanyol, i reclamem el retorn de les nostres institucions i del legítim Govern de Catalunya derrocat per les institucions espanyoles. 

Una de les màximes fites de l'Assembla va ser coordinar la candidatura política transversal "Entesa pels catalans", que a les Corts espanyoles aconseguí 15 dels 16 senadors possibles. 

Avui, de nou, ens cal una entesa per l'independentisme. Cal arrasar. 

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.