Anem a eleccions però només el qui tinguin ganes, força i valentia per culminar el procés d’independència

Aquesta setmana acabarem de saber si els partits polítics independentistes s'acaben presentant junts o separats a les eleccions del dia 21 de desembre. Per ara tot sembla indicar que cadascú anirà a la seva, però en aquest procés no es pot descartar mai cap gir d'última hora. La meva opinió personal és que haurien d'anar-hi junts però només aquells que des de les diferents forces polítiques tinguin ganes, força i valentia per culminar el procés d'independència. I aquesta apreciació no és menor, en les darreres setmanes i dies hem vist molts dirigents polítics sobiranistes que han pressionat per no anar més enllà o per convertir aixo en unes simples eleccions autonòmiques.

Participar el dia 21 de desembre a aquestes eleccions imposades per Rajoy només té sentit una vegada el nostre Govern legítim va decidir no tirar endavant la independència per les raons que sigui, i per culminar ara sí aquest procés fent tornar al President legítim i al seu Govern i que aquest es posi a fer el que havia de fer però amb un aval electoral més que ratificat de cara a Europa i el món.

L'editorial: "Al costat dels presos polítics"

Avui cal que tinguem un pensament fort per les families dels presos polítics i la valentia per tal de canalitzar tota la ràbia que tenim a dins en articular una estratègia guanyadora per la llibertat del nostre país, que vol dir la llibertat dels nostres presos, del nostre Govern.

M’he pronunciat en diverses ocasions en contra d’anar a les eleccions o d’haver deixat sense efectes les declaracions d’independència que hem darrerament, però si aquesta ha estat la estratègia i el que s’ha decidit cal que fem pinya. I si els nostres representants diuen que hem d’anar a eleccions cal que des d’ara articulem una llista guanyadora per aquestes eleccions il.legitimes del dia 21 de desembre. I cal que sumem a tothom i cal que guanyem i proclamem aquesta vegada sí la independència!

I estiguem alerta, molt alerta, amb els discursos que sortiran per part d’alguns dirigents sobiranistes en els propers dies. No, no hem de posar per davant de tot l’alliberament dels presos i l’aturar el 155; aturar el 155 i alliberar els presos només serà la conseqüència de fer la independència i de defensar-la al carrer. Aquest poble ja ha demostrat que és capaç, donem-nos la oportunitat de fer-ho!

Vam normalitzar la repressió de l’Estat el dia 20 de setembre quan van entrar a les nostres institucions i els hi vam consentir, vam normalitzar-la el dia 1 d’octubre. La vam normalitzar quan van detenir els Jordis i deixant aplicar el 155 sense rondinar. Ara tot no pot quedar amb una manifestació o una aturada simbòlica. Cal que anem a majors.

I si les entitats no son capaces de canalitzar en positiu tota aquesta força que tenim voldrà dir que ha arribat el moment d’autoorganitzar-nos. Amb fermesa i pacifisme però no només traient-nos a passejar una estoneta per a que ens desfoguem.

Al costat dels presos polítics i per la independència de Catalunya! Som-hi!

Editorial: Fem respectar la independència

Avui és el dia. El gran dia! Avui 27 d’octubre de 2017 Catalunya començarà a caminar com a país independent. A partir de les 10:30h cal que anem tots cap al Parlament, a protegir-lo i a vetllar perquè s’hi declari realment la independència sense intents de fer marxa enrere com vam veure ahir. Avui és el nostre dia i no podem deixar que ningú ens el prengui.

Avui proclamarem la independència, si cal des dels carrers. I cal que estiguem preparats, preparats per tot, perquè no ens ho posaran fàcil i perquè si ens ha costat la declaració ara ens tocar fer-la respectar. Tinguem clar que a partir d’avui l’Estat ja no pot actuar a Catalunya. Ja no mana. Ja no ens pot fer claudicar ni amb l’ús de les seves forces de repressió. A partir d’avui ja no podem permetre ni detencions dels nostres líders, ni que ocupin les nostres institucions. A partir d’avui caldrà que fem una resistència activa fins que Europa i el món vegi, entengui, que l’Estat ja no controla aquest territori. No serà fàcil, no ens ho posaran facil però la llibertat té un preu que hem d’assumir, i caldrà que recordem cada dia i en els moments de més dificultat que tot el que fem té sentit, que tot el que fem és perquè l’alternativa és la aniquilació, que tot el que fem és perquè hem decidit ser ciutadans dignes, que tot el que fem és per un futur millor. No ens deixem robar la independència; guanyem-nos la llibertat!

El poble s’autoorganitza per defensar la República i posar-se a les ordres del Govern a l’exili

Avui podem mirar cap al futur més optimistes que no pas aquests últims dies. Tenim un Govern que ha començat a actuar des de l’exili i tenim un poble que ahir va demostrar que és capaç d’autoorganitzar-se al marge dels sindicats, i amb les grans entitats i partits polítics sobiranistes a remolc per a bloquejar i controlar aquest país amb una vaga general.

El que vam viure ahir va ser un alçament dels ciutadans que el dia 1 d’octubre van anar a protegir els col·legis electorals pel seu compte sense esperar indicacions, per dignitat pròpia. Ahir es va marcar un punt d’inflexió en la societat a través dels Comitès de Defensa de la República que sobrepassa qualsevol intent de controlar la societat per part de ningú.

Els propers dies seran interessants i importants. El poble ha demostrat que no es conforma aturant el 155 i avui el Govern legítim de la Generalitat en una carta publicada als mitjans ja ha deixat clar que està a punt per començar a actuar, som-hi doncs!

Editorial: El meu reconeixement als membres del Govern

Primer dimarts de República. Continuo sense entendre res. Avui el Govern havia d’estar signant decrets d’acord amb la llei de transitorietat amb el suport del Parlament, i tots plegats haviem d’estar protegint la República. I l’únic que veig és un acatament en tots els àmbits al 155, el President i mig Govern a Brussel.les, l’altre meitat no ho sabem, i els partits polítics immersos ja en una campanya electoral autonòmica. 

Reconec que la idea d’anar a Brussel.les d’entrada em crida l’atenció, m’agrada. Avui en sabrem les raons, si és per crear un govern a l’exili i començar a fer la República o per protecció i denuncia internacional mentre es fan eleccions autonòmiques. Han passat 4 dies de la declaració i ja ningú no en parla i a mi em preocupen les decisions que s’han de prendre i si es prendran. Si la paraula ‘resistència’ tan utilitzada la setmana passada volia dir tirar endavant o simplement aguantar el 155.

I em pregunto per què no estem fent la República i per quina raó hem de suposar que després del dia 21 de desembre si que podrem fer-la. Per què avui no podem controlar el territori i el dia 21 a la nit sí, o per què avui no podem aplicar la llei de transitorietat tal i com vam dir i el dia 22 sí. I repeteixo el que vaig dir ahir, tinc molts dubtes sobre que poguem guanyar les eleccions del dia 21. Així que no, no estic gens tranquil, tot i que no vull acabar aquest editorial sense expressar el meu absolut suport i reconeixement a tots els membres del Govern i de la Mesa que ahir van ser querellats pel fiscal general de l’Estat. La única manera d’aturar aquesta ofensiva judicial és cloure el procés. Així que endavant!

Editorial: La llibertat té un preu

Havent-hi presos polítics i més de mil ferits comença a ser completament impresentable l’actitud d’alguns polítics i mitjans catalans demanant al President Puigdemont d’anar a eleccions per evitar el 155.

És la mentalitat de l’esclau, aquella actitud de donar les gràcies a l’amo quan no el pega, aquella actitud de culpar a l’esclau del seu costat quan l’amo s’enfada i els pega. Aquella actitud miserable d’intentar ridiculitzar la llibertat per por a pagar el preu que costa.

I sí, arribats on estem, la llibertat té un preu, però mai el preu de la llibertat ens hauria d’espantar perquè a les persones -a totes- ens van fer amb dignitat, encara que algunes no sàpiguen on la van deixar.

Estem en temps d'incertesa. Tenir por no és dolent, desconfiem de qui no en tingui. Però la por la hem de convertir en energia positiva per tirar endavant, se’n diu justicia, se’n diu dignitat. Maleït sia aquell qui ha decidit viure sense dignitat. Són moments històrics: estiguem a l’alçada i no ens deixem emportar per qui vol que ens rendim abans de començar!

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.