Parlem dels refugiats amb el cor (i amb el cap!)

Aprofito avui que ja no és el dia internacional dels refugiats per a compartir unes idees sobre la greu crisi mundial de desplaçats que pica les portes d'Europa. Hem d’acollir més del que ho fem i del que el Govern Espanyol ens deixa. No podem acollir tant com voldríem i seria necessari i cal que fem un debat serè al voltant d’aquest tema amb el cap i amb el cor, però no només amb el cap ni només amb el cor. I espero que no es mal interpreti aquest editorial ja que està fet des del convenciment que cal un esforç extraordinari per ajudar als refugiats i a les persones que més pateixen al món però amb solucions globals i no només amb pancartes que serveixin per a netejar-nos tots plegats les consciències.

Estic convençut que hem de ser solidaris amb els refugiats amb la mateixa intensitat que crec que hem de restringir la idea d’obrir fronteres a casos de persecució particulars fruit de grans consensos al país. Dit d’una altra manera, no podem acollir a tothom que ho necessita i cal que ho assumim. Al món hi ha massa països en guerra, massa dictadures, massa Governs que persegueixen ideologies o que no protegeixen col•lectius determinats i minories, ciutats amb alts índex de violència, administracions que no garanteixen el menjar i l’aigua a tothom, Estats on no hi ha medicaments per a curar segons quines malalties o uns hospitals i professionals com els que tenim aquí. Al món hi ha milions i milions de persones que salvarien la vida si estesin a Catalunya, però obrir les portes de Catalunya a tothom no seria la solució mal ens pensi i discutir-nos per acollir uns quants més o uns quants menys ajuda a uns pocs però tampoc ho resolt. Tan de bo fos tan fàcil.

Cal doncs que comencem a dir que la solució a problemes globals i que afecten a col•lectius enormes no pot ser només l’obrim fronteres com pretenen alguns. El que cal és més compromís i decisió en política exterior, més recursos i intel•ligència en cooperació internacional i el dret a asil, 'l’obrim fronteres’ que ara crida tanta gent, el reservem per a casos més concrets o per a fenòmens migratoris regularitzats.

Etiquetes: èric bertran, editorial

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.