L'Editorial: President, la Declaració d'Independència havia de sortir de l'1O i no de la resposta de Rajoy

Fins fa uns dies ens van dir que el desllorigador del procés d'independència seria el referèndum. Que si guanyava el SÍ seríem independent en dos dies, que el futur del país era a les nostres mans. Ara se'ns ve a dir que el desllorigador es juga a partir de la reacció de l'Estat o de que algú a nivell internacional doni la cara per nosaltres. I ja us dic que aquesta nova aposta no m'agrada. Va tenir sentit com a gest polític el dimarts per deixar en evidencia l'Estat, però ja s'ha acabat perquè no pot ser que ens ho juguem tot a la reacció desproporcionada de l'Estat i en que algú al món ens regali la independència. La independència de Catalunya està a les mans dels catalans. 

 

I si ara l'Estat és una mica intel.ligent i rebaixa la tensió allargant les amenaces però no executant sentències, que? I si la comunitat internacional s'avorreix i dóna el tema per tancat, que ganes en tenen, que? I si es desvirtua cada dia més el resultat del referendum i cada vegada te menys força de cara a prendre una decisió unilateral? I és que si dimarts quan estàvem més forts, amb el resultat del referendum calent, va valdre més la pressió d'alguns mitjans de comunicació, de quatre empreses de l'ibex i una manifestació espanyolista a Barcelona, que ens fa pensar que tindrem més força en uns dies per fer aquesta declaració?

 

En aquest sentit avui és un dia important, tot i que no determinant. Avui veurem si l'Estat pren mesures cautelars i es queda presos a en Jordi Sanchez, a en Jordi Cuixart o a en Josep Lluis Trapero, si pren un camí intermig i només els retira el passaport i potser els posa una fiança, o si no els fa res. Per altra banda coneixerem la resposta del President Carles Puigdemont sobre si va declarar la independecia o no tot i que això no voldrà dir que sapiguem si està declarada. Maleïda ambigüitat!

 

Estem doncs en un moment complicat. És difícil especular i avançar esdeveniments. Veurem que passa en les properes hores i dies però us dic una vegada més que a mi aquesta jugada no m'agrada. No m'agrada deixar passar els dies i deixar tants interrogants a l'atzar. Se'ns va dir que el desencadenant seria el nostre vot del dia 1 d'octubre i no una partida d'escacs feta des dels despatxos. I si la estratègia ha canviat de la nit al dia, tots i cadascú de nosaltres tenim la responsabilitat d'opinar. 

 

Durant aquest cap de setmana se m'ha dit molt que calli i faci confiança en silenci simplement perquè amb alguns companys del partit vam voler fer un manifest expressant en positiu una opinió; que el President hauria de declarar ja la independència. Jo crec fermament que hem de tenir confiança, i tinc confiança amb el President, però la confiança ni és fe cega ni està contraposada en poder aportar la nostra opinió, tampoc en que apretem, especialment quan tots veiem cada dia com s'apreta des d'altres fronts. Ni la gent espera que un partit polític sigui un club de fans del President, ni la gent espera dels qui fem política que siguem un ramat d'ovelles. De nosaltres s'espera que parlem, que debatem i que proposem coses. Jo, almenys, no vaig entrar en política per ser una ovella acrítica ni un lloro de repetició, vaig entrar per transformar les coses. I he de dir que estem on estem perquè molta gent hem apretat des de fa molts anys per canviar les coses al conjunt del país i dins dels partits polítics. Ara, com sempre, cal que continuem apretant. I això no ens fa por. Crec que estem preparats per tot, fins i tot per perdre, però no per no intentar-ho fins a les últimes conseqüències. I en això estem. President, sisplau, declari la independència.

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.