El pànic a la Declaració d'Independència que s'ha de fer demà demostra que si la fem, guanyem!

Aquest dimarts el Parlament de Catalunya ha de fer la Declaració d'Independència i aquesta declaració ha d'implicar que entri en vigor la llei de transitorietat que el mateix Parlament va aprovar el dia 7 de setembre. Això ha de ser així perquè així es va aprovar al Parlament, perquè així s'ha explicat als ciutadans, perquè per això vam sortir al carrer a votar més de dos milions i mig de persones, perquè per això centenars de persones es van deixar trencar literalment la cara per protegir les urnes, perquè per això milers de persones es van arriscar a multes de fins a 300.000 euros formant part de les meses electorals i perquè és precisament això el que el món espera ara de nosaltres.

I això ha de ser així també per fer callar d'una vegada per totes la boca d'aquells que des del sobiranisme volen posar aigua al vi, aquells que ara diuen que hem de deixar passar temps, aquells que era diuen que és millor fer-ho bé que no pas fer-ho (una manera com una altra de desdibuixar; ja ho estem fent bé!), aquells que diuen que cal mantenir a tothom a bord i que per mantenir aquest gruix és millor esperar... prou! Acallem aquestes veus i fem el que hem dit que faríem: la independència.

Continuar llegint

Fem confiança al govern, no ens posem nerviosos i protegim el Parlament!

En política els temps són molt importants. Comprenc que hi ha cert nerviosisme perquè la independència encara no s'ha proclamat o per què no es proclama fins dilluns. Les coses s'han de fer ben fetes i fins ara ni el president Puigdemont ni l'actual Govern ens ha donat cap motiu per a dubtar. Per tant, fem confiança. Plena confiança.

Anem bé, anem molt bé. Tothom parla de nosaltres, els mitjans de comunicació d'arreu del món cada dia ens donen més suport. És cert que ahir al debat del Parlament Europeu no vam escoltar el que voldríem. Però no ens posem nerviosos. Que ahir el Parlament Europeu parlés de nosaltres és un gran èxit sense precedents. El nostre debat ha traspassat totes les fronteres, ja no és un afer intern. I menys que ho serà després de la Declaració, quan això passarà a ser un conflicte entre dos estats sobirans. L'Estat ha mogut tots els fils per intentar donar-nos por utilitzant la força, ha gastat els darrers cartutxos diplomàtics per intentar que els països de l'entorn es posicionin en contra, ha intentat que perdem la confiança, desmoralitzar-nos... però són simplement això, els darrers cartutxos que li queden mentre veu com cada vegada hi ha més editorials que ens recolzen, més premis Nobel que ens recolzen, més partits polítics a diversos Parlaments que ens comprenen, més ciutadans europeus que demanen als seus Governs que s'impliquin.

Continuar llegint

Editorial: Catalans, guanyarem

Estem a 48 hores del referèndum d'independència. Tenim els col.legis electorals, tenim els responsables d'obrir els col.legis, tenim els membres de les meses, tenim els interventors, tenim les urnes, tenim les paperetes, tenim la raó i tenim la gent. Tenim uns polítics que ens han portat fins aquí, tenim uns Mossos d'Esquadra que ens han dit que ens protegiran, tenim una Comissió Europea i una Casablanca que han dit que a partir del dia 1 negociaran amb qui resulti guanyador del plebiscit, tenim un món que ens mira, tenim unes Nacions Unides que ja han cridat a l'alto a Espanya per vulnerar-nos drets democràtics als catalans. Tenim periodistes de tot el mon a favor, tenim diputats de parlaments d'arreu del món que ens miren i esperen veure què decidim diumenge, i no només això, tenim ja a Catalunya experts en política internacional i eurodiputats que exerciran diumenge d'observators internacionals per garantir que el procés de votacions té garanties i, per tant, el resultat és vinculant.

Tenim un Estat completament afeblit: un Congrés dels diputats incapaç de consensuar una resposta al referèndum i un propi Govern Espanyol dividit en quina resposta ha de donar. Tenim bombers i estibadors, pagesos i amants del Liceu, estudiants i jubilats, sindicats i organitzacions empresarials, conservadors i progressista preparats per votar. I el que és més important, preparats per aplicar després el resultat.

Diumenge anem a votar, l'únic que li queda a l'Estat és deslegitimar el resultat, per tant, protegim les urnes, protegim-les com calgui, i al vespre comptem el resultat. I sobretot, dimecres proclamem la independència. Des del Parlament, però també des dels carrers. Els nostres carrers mai més tornaran a ser de Mariano Rajoy, els carrers seran sempre nostres i allà haurem de defensar la declaració unilateral d'independència que farà el nostre Parlament. Catalans, és o ara o mai. Catalans diumenge fem la independència i a partir de dilluns defensem-la. Catalans, siguem dignes del moment històric que ens ha tocat viure. Catalans, guanyarem!

No ens posem nerviosos perquè els qui han d'estar nerviosos són ells. Nosaltres, proclamació!

Ja ho sabíem que arribats a aquest punt la pressió seria brutal. Ja ho sabíem que els que mai no han donat la cara perquè puguem votar, o per qualsevol de les qüestions que preocupen als catalans, ara donen la cara pel diàleg, que és una manera de donar la cara per Rajoy però sense que es noti. Ja ho sabíem que hi hauria incerteses, que l'article 155 estava sobre la taula... ja ho sabíem tot això. I així i tot dos milions i mig de persones vam sortir al carrer diumenge i alguns es van deixar trencar literalment la cara per protegir les urnes, per protegir els vots, perquè es proclami la independència.

Continuar llegint

L'editorial: Un país fantàstic

Tenim un país fantàstic. Un país que surt al carrer a defensar la democràcia, un país que no provoca incidents, un país on els del si s'abracen i aplaudeixen els del no quan són capaços, encara que tímids, a criticar la seva repressió i brutalitat, un país que rodeja la seu de la policia espanyola de Via Laietana i els veta la sortida sense emprar la violència, un país que fa fora dels hotels a aquells que han pegat als nostres avis.

Som un país fantàstic i pacífic però que es fa respectar. Un país contundent que no usa la violència, un país que es preocupa per donar una bona imatge al món, un país que controla els temps. Un país que ja ha desconnectat fins a tal punt de l'Estat que quan parla el rei -podent dir coses importants i que ens poden afectar i molt- enlloc d'escoltar-lo fa la cassolada espontània més gran mai vista. Som un gran país donant una lliçó al món... i preparem-nos pel que vindrà, però al mateix temps relaxem-nos... en algun moment determinat del dia ahir les directrius van arribar a cansar i fer un punt de vergonya. Que cadascú es manifesti on vulgui, que cadascú exerceixi la no-violència fins al nivell que cregui oportú. Per a mi són igual de dignes i importants les imatges de milers de catalans en silenci i les mans alçades que les de catalans fent fora dels hotels a les forces d'ocupació que van pegar als nostres avis, als nostres veïns i als nostres companys de feina. La protesta s'ha de fer des del seny, des de la fermesa i des del pacifisme a parts iguals. Això és el que estem fent i el que hem de continuar fent. Endavant!

Què hem de fer diumenge?

Catalans, alguns dels nostres ens diran que el dia 1 d'octubre no podem trencar precintes per entrar als col.legis electorals, ens diran que si hi ha policies barrant en pas al col.legi ens quedem fora i ens manifestem, ens diran que si no podem entrar les urnes a algun col.legi les entreguem amb un clavell i ens manifestem amb un somriure, ens diran que si no podem votar al nostre col.legi no votem i ens posem a cantar.

Catalans, diumenge ens ho juguem tot. Diumenge hem de votar, diumenge Rajoy ha de perdre el control del nostre territori, diumenge tots i cada un dels Mossos d'Esquadra haurà de decidir si protegeix la democràcia o retira urnes, si ens protegeix als ciutadans o als guàrdies civils i policies nacionals colpistes. Catalans, el diumenge el món ha de veure si som o no som valents, si ens mereixem o no ens mereixem la llibertat i, sobretot, si estem disposats a prendre-la o si continua sent un simple anhel.

Faig des d'aquest programa una crida perquè aquest 1 d'octubre siguem pacífics però recordem que la no-violència no només significa aixecar clavells. La no-violència no significa obediència, la no-violència també significa protegir les urnes rodejant-les amb el propi cos, la no-violència també significa construir barreres humanes per bloquejar el pas a les forces d'ocupació, la no-violència també significa no fer ni un pas enrere i fer retrocedir als qui venen a fer un cop d'Estat. Catalans, de cara a diumenge ens diran moltes coses, ens donaran moltes instruccions, però només cal que siguem valents, pacífics i ferms. Per un dia que deixem el somriure enrere no passarà absolutament res. El món ja ens va mirar el 9N i no vam acabar de fer el pas. El món ja ens va mirar el 27S i no vam acabar de fer el pas. Ara no podem flaquejar. Catalans, fins al final, a votar i a guanyar!

Subscriu-te al nostre newsletter

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres. .

Segueix-nos

Estem a les xarxes i volem que participis amb nosaltres.